jueves, 5 de noviembre de 2009
jueves, 8 de octubre de 2009
Accès, Descàrrega i intercanvi de programes i informacions.
Execució de programes
L'execució d'un programa implica la creació d'un procés per part del sistema operatiu. El kernel crea un procés assignant memòria al procés, carregant el codi del programa des del disc o un altre lloc de la memòria al nou espai que s'ha reservat pel procés, i començant a executar-lo.
Intercanvi de fonts
Quan un node es connecta a un altre node que és font d'un fitxer, li pot demanar la llista d'altres fonts que ell coneix. Aquesta manera d'obtenir fonts és molt eficient i allibera la càrrega de feina de les xarxes de servidors i Kad.
Comunitats Virtuals
Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:
Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".
Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Sánchez (1984), la formació i característiques específiques d'aquests grups són:
es formen en principi per la curiositat dels seus individus vers el nou concepte de "ciberespai"
els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes d'afinitat
es mantenen pels vincles afectius
la inestabilitat i la tendència a la dissolució es constant.
A més, es podria proposar alguna característica més com:
La participació activa de l'individu es indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui allí".)
L'emergència de certes normes consensuades de conducta i identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a través de la Comunicació Mediatitzada per Computador.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:
Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".
Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Sánchez (1984), la formació i característiques específiques d'aquests grups són:
es formen en principi per la curiositat dels seus individus vers el nou concepte de "ciberespai"
els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes d'afinitat
es mantenen pels vincles afectius
la inestabilitat i la tendència a la dissolució es constant.
A més, es podria proposar alguna característica més com:
La participació activa de l'individu es indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui allí".)
L'emergència de certes normes consensuades de conducta i identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a través de la Comunicació Mediatitzada per Computador.
Un xat és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones.
La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar dues o més persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla.
O el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres protocols diferents però agrupats en el que és la missatgeria instantània són el XMPP/Jabber, el MSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els més coneguts.
També és molt conegut el webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges per una pàgina web dinàmica, gràcies al protocol IRC si es tracta d'un applet de Java o a altres com AJAX o Adobe_Flash.
Entre els usuaris de xat, és comú que la gent escrigui sota pseudònims o àlies anomenats nicks i no sempre respectin les normes ortogràfiques.
La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar dues o més persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla.
O el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres protocols diferents però agrupats en el que és la missatgeria instantània són el XMPP/Jabber, el MSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els més coneguts.
També és molt conegut el webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges per una pàgina web dinàmica, gràcies al protocol IRC si es tracta d'un applet de Java o a altres com AJAX o Adobe_Flash.
Entre els usuaris de xat, és comú que la gent escrigui sota pseudònims o àlies anomenats nicks i no sempre respectin les normes ortogràfiques.
Fòrum
Un Fòrum a Internet és una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
Blogs
En informàtica, un bloc, de l'anglès blog. És un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet.
El que caracteritza els blocs no són els temes que tracten, sinó la manera com es publica la informació. De totes maneres, se'n pot fer una classificació no exhaustiva en els següents tipus:
Bloc personal. El de la persona que explica els detalls de la seva vida.
Bloc de l'expert sobre un tema. Hi ha moltes persones que utilitzen els seus blocs per transmetre els seus coneixements d'expert. Així, a part de beneficiar a tota la comunitat, també aprofiten per guanyar notorietat tot incidint en la seva activitat professional.
Bloc polític. Des de candidats a campanyes electorals fins a gent que aprofita el weblog per a explicar el sentit del seu vot. És habitual veure debats molt vius entre diferents blocs o grups de blocs, tot facilitat la participació dels ciutadans en el debat democràtic públic.
Bloc professional. Hi ha grups de professionals que es coordinen o expliquen els seus projectes a través de les bitàcoles. Això sol ser molt habitual en projectes de programari lliure.
Bloc periodístic. Simplement dóna informació, talment un diari tradicional.
Edublogs, relacionats amb el món de l'educació, que ofereixen unes possibilitats d'interacció molt interessants entre l'alumnat i el professorat, duent l'educació més enllà dels límits de l'aula de classe i dels horaris propis de l'ensenyament obligatori.
Els fotologs, que mostren la informació sota el format de fotografia o vídeo respectivament.
Els Blikis la combinació dels conceptes Bloc i Wiki.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet.
TEMES
El que caracteritza els blocs no són els temes que tracten, sinó la manera com es publica la informació. De totes maneres, se'n pot fer una classificació no exhaustiva en els següents tipus:
Bloc personal. El de la persona que explica els detalls de la seva vida.
Bloc de l'expert sobre un tema. Hi ha moltes persones que utilitzen els seus blocs per transmetre els seus coneixements d'expert. Així, a part de beneficiar a tota la comunitat, també aprofiten per guanyar notorietat tot incidint en la seva activitat professional.
Bloc polític. Des de candidats a campanyes electorals fins a gent que aprofita el weblog per a explicar el sentit del seu vot. És habitual veure debats molt vius entre diferents blocs o grups de blocs, tot facilitat la participació dels ciutadans en el debat democràtic públic.
Bloc professional. Hi ha grups de professionals que es coordinen o expliquen els seus projectes a través de les bitàcoles. Això sol ser molt habitual en projectes de programari lliure.
Bloc periodístic. Simplement dóna informació, talment un diari tradicional.
VARIANTS
Edublogs, relacionats amb el món de l'educació, que ofereixen unes possibilitats d'interacció molt interessants entre l'alumnat i el professorat, duent l'educació més enllà dels límits de l'aula de classe i dels horaris propis de l'ensenyament obligatori.
Els fotologs, que mostren la informació sota el format de fotografia o vídeo respectivament.
Els Blikis la combinació dels conceptes Bloc i Wiki.
Wikis
Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.
Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.
Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb el descrigué com "la base de dades en línia més simple que probablement pot funcionar".
miércoles, 7 de octubre de 2009
PROGRAMES LLIURES
El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1).
L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït, que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1).
L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït, que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
DRETS D'AUTOR
DRETS D'AUTOR
Els Drets d'autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.
Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
Preparar obres derivades basades en l'obra.
Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions àudiovisuals.
Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.
En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.
Seguretat a la xarxa
SEGURETAT I PRIVADESA DE LA INFORMACIO
Els mecanismes adequats perquè la informació d'una van organitzar o empresa sigui segura, i això s'aconsegueix amb les garanties de confidencialitat garanteix que la informació sigui accessible integritat protegeix l'exactitud i totalitat de la informació i els seus mètodes de procés disponibilitat que garanteix als usuaris autoritzats accés a la informació i els recursos.
AMENACES Virus, cucs, troyanos, backdoors: són programes habitualment ocults dintre d'altre programa, e-mail, fitxer, etc. S'executen automàticament, fent còpies de si mateixos dintre d'altres programes als quals infecten. Depenent de la manera que ataquen i es propaguen reben un nom.
SOLUCIO: antivirus Intrusos: Utilitzen eines de hacking per a poder accedir a un ordinador des d'altre equip, obtenir informació confidencial,llançar atacs,etc ... és a dir ho podem solucionar amb firewalls.
Spam: correu escombraries no sol·licitat amb el qual es bombardeja als e-mails. Solen estar relacionats amb la publicitat.
Anti-spam Spyware: programari que, de forma encoberta, utilitza la connexió a internet per a extreure dades i informació sobre el contingut de l'ordinador, pag visitradas, programes etc...
Anti-spyware Dialers: pengen la connexió telefonica utilitzada i estableixen altra, de forma maliciosa, utilitzant una connexió de tarificacion especial, que es reflectís en la factura telefonica.
Anti-dialers. Bugs Forats en la seguretat: són errors de programació que poden provocar errors i danys a la informació. Els forats en la seguretat poden ser utilitzats per a llançar atacs per part d'intrusos.
Actualització del programari.
MECANISMES DE SEGURETAT
Prevenció: augmentar la seguretat d'un sistema durant el seu funcionament normal, prevenint que es produeixin violacions a la seguretat: contrasenyes, permisos d'accés: estableixen que recursos pot accedir un usuari, que permisos tenen els usuaris sobre els recursos, seguretat en les comunicacions: mecanismes basats en la criptografia: xifrat de contrasenyes i signatures digitals.
Detecció: detectar i evitar accions contra la seguretat. Antivirus,firewalls,anti-syware.
Recuperació: s'aplica quan ja s'ha produït alguna alteració del sistema. Còpies de seguretat o backup.
lunes, 5 de octubre de 2009
Xarxes Socials
XARXES SOCIALS
Una xarxa social és una estructura social de caràcter voluntari que es crea a través de la interrelació dels seus membres. Una xarxa social és més que la simpe addició dels seus membres perquè es pot constituir com a agent social.
En les societats contemporànies, amb una absència notable d'un centre cívic (una àgora que faci les funcions de mercat i de conformació de voluntat política), la construcció col·lectiva dels discursos sol realitzar-se en el marc de les xarxes socials.
En les societats contemporànies, amb una absència notable d'un centre cívic (una àgora que faci les funcions de mercat i de conformació de voluntat política), la construcció col·lectiva dels discursos sol realitzar-se en el marc de les xarxes socials.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)